Vent de canvi

So de tramuntana a l’Emporda,
so de llibertat i de cel net,

sinfonia que del nort porta esperança,

treu de mi els dolors que m’aclaparen,

allunya les ombres d’aquells que em volen fosca,

banya el meu cos d’in nou esperit ple de fermesa,

que la foscor d’ahí sigui avuí llum a les meves pases,

crida tramontana crida,

i amb el teu crit ompla de nous vents el meu cami,

ahi negror avuí llum als braços de l’esperança.