Vent de canvi


So de tramuntana a l’Emporda,
so de llibertat i de cel net,

sinfonia que del nort porta esperança,

treu de mi els dolors que m’aclaparen,

allunya les ombres d’aquells que em volen fosca,

banya el meu cos d’in nou esperit ple de fermesa,

que la foscor d’ahí sigui avuí llum a les meves pases,

crida tramontana crida,

i amb el teu crit ompla de nous vents el meu cami,

ahi negror avuí llum als braços de l’esperança.

Publicado por Nuria Barnes

Soy un cuerpo construído de poemas, de los que leí, y de los que la vida escribió en mí y yo para ti. Narro historias, porque sino escribiera me faltaría el oxígeno para vivir.

4 comentarios sobre “Vent de canvi

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: