Aniversari

Bon dia a tots, malgrat la pluja i la turmenta, em dic Jerai, i avuí es el meu aniversarí, no se si compleixo anys, em van trobar a uns camps més sec que una sardina, pero sí que fa just un any que la meva vida va canviar radicalment; per qué? Doncs perque vaig conexer le meva mama, la Núria, i ara visc amb ella, i la veritat, estic molt bé, fins i tot la tieta Montse, diu que soc un mimat i consentit.

Jo vivia a Òdena, a la protectora de l’Apam, on també em tractaven molt bé, pero ells son molt pocs, la majoria voluntaris, i nosaltres som molts, masses, abandonats a la nostre sort per gent sense escrúpols, que es pensa que nosaltres no sentim ni patim o li dona igual… total que un dia com avuí, m’hagues mollat, malgrat tota la cura que tenen per nosaltres, i no seria calentet i feliç com ara, al llitet de la mama, veient com plou fora.

En dies així em poso content i trist, content per mí i pels meus germans gatetes que viuen amb mi, son sis, i convivim molt bé, el Dulce fins i tot em fa petons, i mira que jo soc molt gran per ells.

Be, al que anava, es el meu aniversari i la mare a decidit que faig cinc anys, perque soc agil, corro molt i ting moltes ganes de jugar, sobre tot els dies frescos i freds als de calor com soc pelut uffff sem treuen les ganes de tot. I que fare? La mare volia fer una festa, pero ahi va estar a l’hospital, així que de ben segur alguna cosa se li acudeix.

Per la meva banda, jo només us demano un regal, que no abandoneu més gossets, gatets o qualsevol altre animal, nosaltres estimem i patim molt i molts moren pel camí, d’altres no tenen la meva sort i passen la vida a una protectora, on no estem malament, pero tots volem una famila, i d’altres, doncs ja sabeu a gosseres on el final es molt trist i no el vui ni pensar.

Un animal, qualsevol, es un esser viu, siusplau, NO ABANDONEU, NO COMPREU, i feu feliç a algú que mai, mai us abandonarà.

I ara un secret, la mare diu que soc lo millor del darrer any, que m’adora i la veritat jo crec que esta boja per mi, m’abraça, em fa petons, i no li agrada que estigui molt temps sol, ni que sigui per la força, i em dona chuches…

Bé, espero que la meva història us hagi agradat, a casa som set afortunats, encara que la mama diu que la afortunada es ella i que cada dia li salvem la vida.

Animeuvossssss las protes estàn plenes de companys que us estimaran molt i que desitjo, visquin la mateixa historia d’amor que jo ting amb la meva mama.

Signat

Jerai

Publicado por Nuria Barnes

Soy un cuerpo construído de poemas, de los que leí, y de los que la vida escribió en mí y yo para ti. Narro historias, porque sino escribiera me faltaría el oxígeno para vivir.

A %d blogueros les gusta esto: